L'Avinguda de la LLum

Avui, tot passant per la plaça de Catalunya, he vist el rètol de la perfumeria Sèfora  i he recordat el dia que la meva mare em va dir que la perfumeria Sèfora ocupava part de l’espai del que havia estat l’Avinguda de la Llum, em va dir que l’havia reconegut de seguida malgrat els canvis; que les columnes eren inconfusibles malgrat les ratlles i em vaig adonar, per la manera en què m’ho deia, que s’havia emocionat en tornar a trobar-se allà. Jo, l’endemà me n’hi vaig anar corrents, vaig baixar les escales tota emocionada, evidentment s’hi accedeix per una altra escala, i un cop allí, veient les columnes, em va semblar mentida que hi tornés a estar. Val a dir que, els últims anys, l’Avinguda de la Llum s’havia deixat degradar molt, que moltes botigues estaven tancades i que s’omplia de persones sense sostre que,  per altra banda, no tenien enlloc per anar i que ningú no feia res per a millorar-ne la situació i d’una entrada a l’altra, els últims temps, ja no hi passava gaire gent. Però jo només pensava en les èpoques bones, que m’havien explicat a casa i en les èpoques de la meva infància quan moltes vegades, sortint de l’escola, hi anàvem amb la meva mare a visitar una amiga que hi tenia un establiment de caramels i de records davant del cine. Tot passejant-m’hi, envoltada d’olor de perfums, jo vaig notar l’olor d’aquella mena de galetes que feien allà mateix i que la meva mare no em volia comprar mai perquè deia que allò eren porqueries que treien la gana de sopar. Vaig recordar la botiga del vi Montroi Massana, que el meu pare deia que era tan dolent, i sobretot se’m va aparèixer aquell aparador, entre dues columnes, on s’exhibien uns dibuixos de rostres de persones, copiats de fotografies, exposades al costat per a poder-ne comprovar la semblança, fets per un artista, per a mi,  anònim. Tot passejant i fent veure que mirava perfums em vaig trobar, de sobte, a les èpoques que el meu pare m’hi portava al cine a veure pel·lícules   de Walt Disney’s  (després, aquest cine es va convertir en una sala de pel·lícules pornogràfiques). Recordava quan hi anàvem per agafar el tren per anar a Sarrià o per anar al Tibidabo i em negava a pensar que l’Avinguda de la Llum s’havia hagut de tancar perquè no hi havia altre remei.