dissabte, 28 de gener del 2012

Els Tres Tombs

Els Tres Tombs al segon terç del segle XIX, segons un dibuix de Ramon Puiggarí

La festa dels Tres Tombs es celebra, cada any, al barri de Sant Antoni i a molts altres indrets. A Barcelona, antigament, aquesta festa era organitzada per tres gremis: el  dels llogaters de mules, el dels traginers de Ribera i el des bastaixos (que traginaven tot el que arribava per mar), el gremi més ric i més important era el dels llogaters de mules. Sant Antoni Abat es celebra el 17 de gener per això en moltes comarques dels Països Catalans en diuen sant Antoni del gener, també és conegut per sant Antoni del porquet o per sant Antoni dels ases però a casa l’anomenàvem sant Antoni del burros.
Els tres gremis, amb els abanderats ben guarnits amb les millors robes, amb barret de copa, seguits per les bandes de música i pels carruatges, feien cap a la plaça del Pedró i d’allí al final del carrer Sant Antoni a tocar del convent dels antonians, prop del Portal de Sant Antoni, que per cert va ser l’última porta en ser enderrocada de la muralla. Els membres de la comitiva portaven tots un tortell al braç, a tall de gran braçalet, el tortell era tradició ja al segle XVI.
Sant Antoni Abat és el patró dels animals domèstics, els que conviuen amb l’home, per això aquest dia es porten els animals a beneir.
Els anys van anar fent evolucionar el transport i posteriorment organitzaven la festa el gremi de cotxers i el gremi de carreters. Els antonians ja no hi eren, del meravellós convent d’estil gòtic i amb obres de Jaume Huguet només en queda un tros de façana  al carrer de sant Antoni Abat, tot va ser destruït durant la Setmana Tràgica, en el lloc on hi havia hagut els antonians hi van bastir un nou edifici els escolapis.
Al meu barri, gairebé al costat de casa, en uns baixos, hi vivia una família que eren cotxers  de cavalls ja des d’algunes generacions, en dèiem a cal Cotxero. Llavors, però, es guanyaven la vida amb un taxi, que el portava el fill, però jo de bastant petita encara hi havia aconseguit un cotxe de cavalls, deuria ser cap a la meitat dels anys cinquantes i aquest cotxe només els el llogaven per a algun casament especial i, això sí, ho recordo com si fos ara, per a moltes comunions i també per a enterraments. Recordo el pare, un senyor gran, sempre assegut en una cadira, que cada matí li treien el néts,  a la porta de casa seva, es deia Paco Gómez i, en aquella època, era el membre més antic del gremi de cotxers de cavalls, ell no havia arribat a portar mai el taxi, sempre va ser cotxer.
Cotxe de cavalls del darrer terç del segle XIX, 
Vivíem prop de la Ronda, on es feia la festa, però no anàvem mai a veure-la perquè, cada any, després de la cavalcada, de la  benedicció del animals i d’anar a la plaça de sant Jaume, abans de retirar-se, venien els Tres Tombs a retre homenatge al senyor Paco, com a deferència per la seva condició de cotxer més antic i ell continuava assegut a la seva cadira perquè ja no podia caminar. Jo encara veig com tots el veïns ho miràvem, des dels balcons, i tots, veient el senyor Paco tan emocionat, ens sentíem també emocionats, ens semblava que la festa també era una mica la nostra festa. Els genets es posaven davant d’ell, tots formats, saludaven i feien saludar els cavalls tot abaixant el cap, ell els saludava amb la mà, ja no es podia posar dret. Jo veia com a la meva àvia els ulls se li omplien de llàgrimes i deia: “pobre Paco deu estar tot l’any esperant aquest dia”
La cavalcada dels Tres Tombs el 22 de gener de 2012
El senyor Paco va morir i els Tres Tombs ja no venien, nosaltres vam marxar del barri, el barri ha anat  canviant molt però la festa encara es celebra. Actualment l’organitzen La Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, l’Arca de Noé, l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, la Germandat de Sant Antoni Abat i Sant Antoni Comerç i, ara, la festa es fa escaure el segon dissabte del mes de gener.



3 comentaris:

  1. Molt bonica la teva evocació dels Tres Tombs i molt ben escollides les imatges.
    Llorenç Macías

    ResponElimina
  2. Quants records guardem. Jo que vaig viure l'infància al barri de Sant Andreu recordo molt bé aquesta diada, ja que també es celebrava i es celebra. De fet ara com a testimoni d'una festa molt viva en el passat.

    ResponElimina
  3. Jo vaig estar i estic encara, molt lligada al barri de San Antoni i tens raó ha canviat molt, per desgràcia; són uns altres temps i ho hem d'acceptar. La festa que tan emotivament descrius era molt bonica.

    ResponElimina