No em costa imaginar-me la meva mare de petita, la veig al pati de la casa on vivien, una planta baixa on ara hi ha pisos, a Sants. Era una casa amb eixida al darrera, amb uns rosers que jo hi recordo unes roses precioses que feien una olor que les roses d’ara ja no fan, una pomera que feia unes pomes camoses que ara es veu que s’han extingit. La veig jugant per l’eixida amb la seva germana i també la veig de més gran parlant amb la seva veïna, l’Angelina, que eren tan amigues. L’Angelina sempre la cridava pel pati perquè hi anés a fer-li companyia mentre rentava els plats i la meva mare li deia: "No puc que tinc feina", i l'Angelina,"vine que t’haig d’explicar una cosa molt important" i la meva mare, per fi, hi anava per veure què li explicava i resulta que sempre era mentida; que no li havia d’explicar res d’especial, que el que volia era companyia. I encara me la imagino quan anava a aprendre de cosir, aplicada, volent fer bé les coses.
Carrer d'Alcolea 1935 |
Però quan la veig amb més claredat, com si jo estigués guaitant des d’un raconet, és passejant pels carrers de Sants, amb la seva germana, els dies de la Festa Major, per anar a veure els carrers guarnits, totes dues tan joves i tan mudades. Llavors, per la Festa Major, tothom es posava el millor que tenia.
Carrer Valladolid 1956 |
Me la imagino en aquelles llotges (abans en dèiem palcos) que hi havia sobre les voreres dels carrers més amples, davant de cada planta baixa, que eren com balcons arran de terra. Sobretot a l’hora del ball els palcos estaven atapeïts de veïns i de convidats i bevien begudes refrescants. Aquests palcos donaven al carrer un aire de saló de festes elegant i alhora casolà, des d’aquests petits rectangles es veia i es vivia la festa i la festa tenia, també, el control social del veïnat.
Carrer de Premià 1935 |
Però la imatge de la mare passejant pels carrers guarnits, mudada, amb un vestit blanc o molt clar, amb la germana i els pares o amb les amigues, anant a fer el vermut en algun bar del barri, la tinc enganxada al pensament com si l’hagués viscuda.