El Convent de Sant
Josep, els Josepets
El Convent de Sant Josep de la Rambla fou el primer de Carmelites
Descalços de Barcelona, va ser iniciativa de fra Joan de Jesús Roca, amic de
Santa Teresa i de Sant Joan de la Creu. L’obra es va poder portar a terme
gràcies a la seva gran personalitat: anà a Monsó per a parlar amb el rei Felip II, que hi era per celebrar corts, amb la finalitat d’aconseguir la llicència
per a fundar un nou convent i, amb l’ajut del govern municipal, especialment del conseller reial Josep Dalmau
i de la seva esposa, va poder edificar una petita església provisional on, el
25 de gener de 1586, es col·locà el Santíssim. La nova fundació estava sota la
advocació de Sant Josep ja que els Carmelites Descalços en difongueren l’advocació
i per això se’ls anomenava, popularment
i amb molta simpatia, Els Josepets. El 1626 es va fundar un nou convent a Gràcia
que també va ser conegut com Els Josepets,
ara és parròquia però encara es coneix tot l’indret con Els Josepets
 |
| La Boqueria manté el nom |
.
El nou convent es va edificar on ara hi ha el mercat de la
Boqueria o de Sant Josep. Per la part de
darrera donava a unes cases antigues del carrer de Jerusalem. Per a
construir-lo es va fer servir pedra de l’antiga fortificació que guardava la
porta sud de la ciutat, prop del Call jueu, coneguda com Castell Nou Vescomtal.
La capella del Santíssim no s’aixecà fins el 1680, ja que
els Carmelites fins llavors no obtingueren la llicència per a tancar un carreró
que hi havia en aquest indret. En un memorial del 1671 de la parròquia del Pi es pot llegir com
el Pi s’oposava a la construcció d’aquesta capella i on s’assenyalen tots els
perjudicis que causaven les noves fundacions a la ciutat. Ja vam veure que tot
el Raval era parròquia del Pi i com, sistemàticament, s’oposaven a qualsevol
nova fundació o a qualsevol ampliació dels convents.
Les capelles i tot el temple estaven embellits amb pintures de Josep Bernat
Flaugier i d’Antoni Viladomat, que es
perderen en l’incendi del 25 de juliol de 1835, quan la Crema dels convents. Sabem que algunes de les imatges que s’havien salvat, gràcies a l’habilitat dels
religiosos, i que havien anat a parar a mans d’altres convents, de parròquies i
de capelles, van ser destruïdes en posteriors avalots. Entre les quals hi havia
una Mare de Déu de la Consolació, petita de mida, (43 cm ), però de gran
veneració perquè era la mateixa que Santa Teresa portava a les seves fundacions
i que, més tard, va ser regalada al convent de Sant Josep. Aquesta petita Mare de Déu fou salvada pel llec carmelità
Marià Esplugues que la llegà, el 1850, a
les Carmelites Descalces del carrer de Na Canuda, el qual va ser incendiat i després enderrocat,
el 1936, i donà pas a l’actual plaça de la Vila de
Madrid. De la imatge no se’n sabé mai més res.
Al primer pis, tocant
a la Rambla, els religiosos hi tenien una impremta i la reial foneria o
fàbrica de lletres d’impremta, que era molt important a l’Estat (només n’hi havia
una altra a Madrid). Cal remarcar que aquesta impremta fou bressol de les impremtes barcelonines dels segles
XVIII i XIX. El 1800 rebé el títol de reial per privilegi de Carles IV. Fra
Joaquim Esplugues, director de la fàbrica el 1835, creà nombrosos tipus de
lletra i el 1833 inventà una nova i avançada màquina per a imprimir, la Carmelitana, que li valgué obtenir
l’exclusiva de fabricació per part del rei.
La fàbrica se salvà el 1835 gràcies als poders especials del
seu director, que ja ho havia aconseguit durant la Guerra del Francès i durant
el Trienni Constitucional, però se n’inicià la decadència en passar a mans
particulars. Va ser traslladada, primer, al carrer de Sant Honorat i, després,
al carrer Comtal.
En el mateix pis hi havia una important biblioteca pública,
que el 1665 s’amplià i s’ubicà a la tercera
planta.
Per la banda posterior de l’església i del convent, la
propietat dels Carmelites s’estenia de forma estreta i allargada tot passant
pel darrera del Palau de la Virreina (abans Procura de Poblet) i arribava,
gairebé, al carrer del Carme.
La vida interna de la comunitat, integrada per uns
cinquanta-cinc membres, era molt austera.
De la vinculació i la solidaritat dels religiosos del
convent amb la ciutat n’hi ha moltes mostres, que provocaren un sentiment recíproc d’estima, per
part de la població. Els religiosos assistiren malalts de la gran pesta de
1588 i 1589 i hi moriren cinc carmelites. En epidèmia de 1651, mentre la gent
que podia fugia de la ciutat, setze carmelites moriren per assistir empestats,
durant epidèmia de pesta groga que assolà Barcelona, el 1821, quinze frares van morir per atendre
afectats de la Barceloneta. A més a més, era famosa la sopa que donaven cada dia als
pobres de la ciutat.
Però no sols era caritativa la tasca dels carmelites, sinó
que també era cultural. Als infants que recollien,
abandonats pels carrers, els ensenyava de lletra. Tant en l’ensenyament com en la predicació era preceptiu el català.
Molts carmelites van pertànyer a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona. L’arrelament va ser tan gran que molts frares portaven el nom de
Santa Eulàlia afegit al seu nom religiós.
No es casual que el poble
els anomenés de manera afectiva Els
Josepets. Segons l’historiador Joan Rosàs,
Els Josepets van gaudir d’una
gran popularitat i, en una conferència,
tot comparant-los amb els carmelites calçats, va dir d’aquests darrers
que “eren calçats i ben calçats”.
 |
| El Convent de Sant Josep, Els Josepets de la Rambla |
 |
| Plànol del convent i de la Rambla |
Durant el període de supressió de convents per part del
govern estatal, entre el 1821 i el 1822, Trienni Constitucional, el convent de
Sant Josep, va ser presentat com a exemple dels convents que havien de
subsistir.
