Els convents del Raval IV

El Convent de Sant Josep, els Josepets

El Convent de Sant Josep de la Rambla fou el primer de Carmelites Descalços de Barcelona,  va ser  iniciativa de fra Joan de Jesús Roca, amic de Santa Teresa i de Sant Joan de la Creu. L’obra es va poder portar a terme gràcies a la seva gran personalitat:  anà a Monsó per a parlar amb el rei Felip II, que hi era per celebrar corts,  amb la finalitat d’aconseguir la llicència per a fundar un nou convent  i,  amb l’ajut del govern municipal,  especialment del conseller reial Josep Dalmau i de la seva esposa, va poder edificar una petita església provisional on, el 25 de gener de 1586, es col·locà el Santíssim. La nova fundació estava sota la advocació de Sant Josep ja que els Carmelites Descalços en difongueren l’advocació i per això se’ls anomenava,  popularment i amb molta simpatia, Els Josepets.  El 1626 es va fundar un nou convent a Gràcia que també va ser conegut com Els Josepets, ara és parròquia però encara es coneix tot l’indret con Els Josepets

La Boqueria manté el nom

.     

El nou convent es va edificar on ara hi ha el mercat de la Boqueria o de Sant Josep.  Per la part de darrera donava a unes cases antigues del carrer de Jerusalem. Per a construir-lo es va fer servir pedra de l’antiga fortificació que guardava la porta sud de la ciutat, prop del Call jueu, coneguda com Castell Nou Vescomtal.

La capella del Santíssim no s’aixecà fins el 1680, ja que els Carmelites fins llavors no obtingueren la llicència per a tancar un carreró que hi havia en aquest indret. En un memorial del  1671 de la parròquia del Pi es pot llegir com el Pi s’oposava a la construcció d’aquesta capella i on s’assenyalen tots els perjudicis que causaven les noves fundacions a la ciutat. Ja vam veure que tot el Raval era parròquia del Pi i com, sistemàticament, s’oposaven a qualsevol nova fundació o a qualsevol ampliació dels convents.

Les capelles i tot el temple estaven  embellits amb pintures de Josep Bernat Flaugier i d’Antoni Viladomat,  que es perderen en l’incendi del 25 de juliol de 1835, quan la Crema dels convents. Sabem que algunes de les imatges  que  s’havien salvat, gràcies a l’habilitat dels religiosos, i que havien anat a parar a mans d’altres convents, de parròquies i de capelles, van ser destruïdes en posteriors avalots. Entre les quals hi havia una Mare de Déu de la Consolació, petita de mida, (43 cm ), però de gran veneració perquè era la mateixa que Santa Teresa portava a les seves fundacions i que, més tard, va ser regalada al convent de Sant Josep. Aquesta petita  Mare de Déu fou salvada pel llec carmelità Marià Esplugues que la llegà, el 1850,  a les Carmelites Descalces del carrer de Na Canuda,  el qual va ser incendiat i després enderrocat,  el 1936,  i donà pas a l’actual plaça de la Vila de Madrid. De la imatge no se’n sabé mai més res.

Al primer pis, tocant  a la Rambla, els religiosos hi tenien una impremta i la reial foneria o fàbrica de lletres d’impremta, que era molt important a l’Estat (només n’hi havia una altra a Madrid). Cal remarcar que aquesta impremta fou bressol  de les impremtes barcelonines dels segles XVIII i XIX.  El 1800 rebé el títol de reial per privilegi de Carles IV. Fra Joaquim Esplugues, director de la fàbrica el 1835, creà nombrosos tipus de lletra i el 1833 inventà una nova i avançada màquina per a imprimir, la Carmelitana, que li valgué obtenir l’exclusiva de fabricació per part del rei.

La fàbrica se salvà el 1835 gràcies als poders especials del seu director, que ja ho havia aconseguit durant la Guerra del Francès i durant el Trienni Constitucional, però se n’inicià la decadència en passar a mans particulars. Va ser traslladada, primer, al carrer de Sant Honorat i, després, al carrer Comtal.

En el mateix pis hi havia una important biblioteca pública, que el 1665 s’amplià i s’ubicà a la tercera  planta.

Per la banda posterior de l’església i del convent, la propietat dels Carmelites s’estenia de forma estreta i allargada tot passant pel darrera del Palau de la Virreina (abans Procura de Poblet) i arribava, gairebé, al carrer del Carme.

La vida interna de la comunitat, integrada per uns cinquanta-cinc membres, era molt austera.

De la vinculació i la solidaritat dels religiosos del convent amb la ciutat n’hi ha moltes mostres, que  provocaren un sentiment recíproc d’estima, per part de la població. Els religiosos assistiren  malalts de la gran pesta de 1588 i 1589 i hi moriren cinc carmelites. En epidèmia de 1651, mentre la gent que podia fugia de la ciutat, setze carmelites moriren per assistir empestats, durant epidèmia de pesta groga que assolà Barcelona,  el 1821, quinze frares van morir per atendre afectats de la Barceloneta. A més a més,   era famosa la sopa que donaven cada dia als pobres de la ciutat.

Però no sols era caritativa la tasca dels carmelites, sinó que també era cultural. Als infants que  recollien,  abandonats pels carrers, els  ensenyava de lletra. Tant en l’ensenyament  com en la predicació era preceptiu el català. Molts carmelites van pertànyer a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’arrelament va ser tan gran que molts frares portaven el nom de Santa Eulàlia afegit al seu nom religiós.

No es casual que el poble  els anomenés de manera afectiva Els Josepets. Segons l’historiador Joan Rosàs,  Els Josepets van gaudir d’una gran popularitat i, en una conferència,  tot comparant-los amb els carmelites calçats, va dir d’aquests darrers que “eren calçats i ben calçats”.

El Convent de Sant Josep, Els Josepets de la Rambla

Plànol del convent i de la Rambla

Durant el període de supressió de convents per part del govern estatal, entre el 1821 i el 1822, Trienni Constitucional, el convent de Sant Josep, va ser presentat com a exemple dels convents que havien de subsistir.