Els convents del Raval I

Introducció

Al segle III, el torrent de la Rambla, amb els seus camins laterals, marcava el límit occidental de la ciutat i per això seguí el seu curs el recinte de la segona muralla, anomenada muralla de Jaume I , perquè, cap a l’any 1268, durant el regnat d’aquest monarca se’n va decidir la construcció. Aquesta segona muralla agrupà en el seu interior els nuclis urbans i viles noves ja existents:  vila nova del Pi, vila nova dels Arcs, actual carrer dels Arcs perquè hi havia l’aqüeducte  per on entrava a la ciutat l’aigua que venia de Collserola (també en venia del Besòs), el vilar de sant Pere, sobre el camí continental d’Europa, que era el camí de Roma, que travessava el que va ser el barri de sant Cugat, actuals carrers de la Bòria, de Corders i de Carders. La més gran de totes les viles noves era la vila nova de Mar, al camí de la Platja o camí de Mar, que després es va dir carrer de l’Argenteria.  Quan es va acabar aquesta segona muralla de Jaume I la ciutat ja es trobava ofegada; no hi quedaven espais lliures, o sigui que el resultat va ser que aquest segon recinte emmurallat encerclà totes les construccions que estaven desprotegides fora de la muralla romana però no va quedar espai lliure per a noves construccions.

Les muralles de la Rambla

Perquè no tornés a passar el mateix, cap al 1377, Pere III el Cerimoniós va començar a construir un tercer recinte que tancaria tot el Raval. Molts nuclis de població havien travessat ja la riera de la Rambla i s’hi havia establert. Llavors el Raval estava poblat per alguns convents, hospitals i institucions benèfiques i també per alguns pagesos amb els seus camps de conreu que es van situar vora dels convents. Aquesta població, en cas de d’un atac, estava totalment desprotegida, a més els conreus era important que estiguessin dintre de la ciutat perquè,  en  un possible de setge, la població pogués tenir garantida la supervivència. Aquesta tercera muralla havia d’acollir el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat. Quan s’acabaren les obres, la Rambla queda, doncs, dintre el cinturó fortificat però continua sent una riera als voltants de la qual els aiguats de la tardor feien tota mena d’estralls. Els més afectats eren els petits tallers i les botigues encabits en algun pany de muralla. En aquesta situació el Consell de Cent decideix desviar el curs natural de la riera. No devia ser una obra senzilla perquè el notable geògraf Pau Vila la qualificà de “creació medieval  urbanística”

La Rambla al segle XVIII  

Pere III havia establert que  a l’interior del recinte delimitat per aquesta Tercera Muralla només s’hi podien edificar  negocis o  vivendes perquè donaven més rendiment econòmic a la societat. El primer que va fer va ser prohibir l’establiment de convents i de centres  hospitalaris i benèfics perquè aquestes institucions a més de no pagar  cap lloguer  a ningú  s’enduien molts diners de deixes que feien els particulars, també va prohibir que s’ampliessin els convents ja establerts.

Si bé el creixement de la ciutat havia fet  que el rei decidís construir una nova muralla que conformaria un nou barri, el Raval, que havia d’acollir l’expansió econòmica i demogràfica,  a causa de les epidèmies i de la pesta  bubònica o pesta negra que va patir Europa en general i particularment la Mediterrània,  l’espai del Raval  no es va poblar  perquè la demografia no sols no augmentà sinó que minvà i el marge dret de la Rambla i bona part del Raval van ser  ocupats per convents i institucions benèfiques.


Il·lustracions d'Alexandre Cirici a Barcelona Pam a Pam