El que desitjava Pere III no es va acomplir, ja ho hem vist, per mor de les epidèmies i de les crisis i el Raval no va augmentar la densitat de població i es va omplir de convents. L’antic nucli urbà de Barcelona, o sigui el que estava encerclat per la Muralla de Jaume I, estava completament saturat, també ho hem vist, i això obligava les noves institucions religioses que arribaven a la ciutat a instal·lar-se a la banda dreta de la Rambla i al Raval perquè hi trobaven terrenys buits. Però instal·lar un convent nou no era gens fàcil, sovint comportava un conflicte entre eclesiàstics : tot el Raval era parròquia del Pi i un convent nou volia dir unes donacions que ja no anirien cap a la parròquia sinó cap al nou convent en una època en la qual els recursos eren molt limitats. Els convents prenien feligresos a les parròquies i la parròquia del Pi, molt perjudicada, intentava, sistemàticament, impedir-ne la fundació o el creixement. Pensem que normalment els convents, en instal•lar-se, ja es projectaven per créixer i quan ja estaven ben establerts ocupaven un espai considerable: església, residència, claustre, refetor, dormitori, cuina, jardí i hort , de vegades l’hort ocupava molt d’espai, i també es creava el col•legi d’ensenyament superior per als membres de l’orde, de vegades en un altre indret. Però el conflicte no era sols amb la parròquia sinó que també representava un conflicte amb els altres convents que veien el nou com a un competidor. Sovint, no sempre, la creació s’havia de fer d’amagat; de nit, hi arribaven amb carro, de vegades el futur convent era una caseta que havien llogat a través d’una persona de confiança, en moltes ocasions era una quadra amb només quatre parets, hi entraven de nit perquè no els veiessin, paraven altar i, quan es feia de dia, tocaven la campaneta i deien missa i ja era un convent, il•legal però real. Després ja s’ampliava i s’organitzava. Això ho explica molt bé Santa Teresa de Jesús a la seva obra El libro de las fundaciones. Una neboda d’ella en fundà un, que ja no existeix, a la plaça de Castella, llavors Santa Teresa ja era morta. Santa Teresa és qui fundà més ordes i la que en reformà més, també d’homes: fundà el primer convent de frares carmelitans reformats.
Si podien, per a fundar un convent nou, triaven un lloc on ja hi hagués una devoció anterior, per exemple, una capelleta i una font i n’aprofitaven la devoció a la Mare de Déu de la capelleta i així ja tenien uns devots garantits.
A la part baixa del Raval, de Sant Pau del Camp cap avall, hi havia estanys i aiguamolls i era considerada zona insana, no hi havia cases , només convents poc atractius: penedides, hospital de Job per a sifilítics, que era mig hospital i mig presó i alguna altra institució per l’estil.
Cada convent, a la tàpia, hi tenia sis o set casetes, que llogaven i també servien per a tancar l’hort. En molts casos les cases prop dels convents són l’inici de carrers que la majoria encara subsisteixen.
Els grans convents de la Rambla, com la majoria dels del Raval, es creen els segles XVI i XVII, igual que els col•legis d’ensenyament superior, però va ser a mitjans segle XVI quan se'n van fundar més. Al Raval hi va arribar a haver cinquanta convents però no tots són d’aquesta època sinó que hi ha fundacions molt anteriors.
Sant Pau del Camp. Benedictins. Als camps situats a l’extrem oriental del que després havia de ser el Raval fou edificat, durant el segle X, el monestir de Sant Pau del Camp, el nom del qual s’ha conservat fins avui , testimoni de la seva situació original, fora de tot nucli urbà. Fins i tot quan fou construït el tercer recinte de muralles, Sant Pau continuà encerclat d’hortes , que no desaparegueren fins al segle XIX.
El convent del Carme |
Claustre del convent del Carme |
És molt interessant conèixer la història del Raval. Espero que també hi dediquis algun escrit referent a les antigues fàbriques que s'hi van instal·lar. Ara n'estant reedificant una per fer-hi pisos al carrer Reina Amàlia.
ResponElimina