Els convents del Raval VI

El Col·legi de Sant Bonaventura dels pares Franciscans i l’Hotel Oriente

Hotel Orient,  antic col·legi de  Sant Bonaventura

A tocar del convent dels Trinitaris hi havia unes cases que van ser enderrocades per a donar pas al carrer de la Unió l’any 1837. Tot seguit hi havia el Col·legi de Sant Bonaventura dels Franciscans. Els inicis del col·legi es deuen a una fundació que van fer el mercader barceloní Pau Canal i la seva muller Àngela, a la fundació s’afegí la donació d’unes cases a la Rambla per part del duc de Cardona. L’església es va consagrar el 1634 i el col·legi s’inaugurà el maig de 1635.

El Col·legi era molt extens

El col·legi es va posar sota l’advocació de Sant Bonaventura i els Franciscans el destinaren a l’estudi de la teologia i de la filosofia , principalment. Era famós per la qualitat de l’ensenyament i només s’hi ingressava per oposició, el col·legi també disposava d’una selecta biblioteca. La dotació fundacional estava destinada a mantenir 24 estudiants, nombre que, gairebé sempre, estava cobert. D’aquí sortien els religiosos franciscans de tota la província.

El 1823 el col·legi va ser enderrocat, junt amb el convent caputxí,  per a fer-hi una plaça dedicada a los héroes españoles   però l’any següent els franciscans el tornarien a reedificar. L’octubre de 1834, amb el pretext de l’epidèmia de còlera, el governador Ayerve ocupà el col·legi i hi va instal·lar les oficines de la policia i del govern civil. La trentena de membres de la comunitat va haver de marxar a corre-cuita i van deixar els seus béns a les monges del convent de Jerusalem, on ara hi ha l’aparcament de la Boqueria o plaça de la Gardunya. De la important biblioteca sabem que 563 volums van passar a la Universitat de Barcelona.

 Com que no hi havia comunitat, el juliol de 1835 no va ser víctima de les flames. Però durant l’avalot del 5 d’agost va ser saquejat i, amb els seus mobles i els documents que hi quedaven, es va fer una pira on es va cremar el cadàver de l’assassinat general Bassa. Tot seguit les oficines policials es traslladaren al convent dels Trinitaris Calçats i va ocupar el col·legi la milícia urbana fins el 1840. El 1836, l’Estat havia intentat guanyar diners tot traient el col·legi a subhasta pública però no ho va poder fer: el duc de Medinaceli el reclamà com a legítim successor de la Casa de Cardona i Aitona, la qual havia cedit els terrenys als franciscans amb l’única finalitat d’ubicar-hi un col·legi.

Mentrestant, l’Ajuntament ja s’havia apropiat de la part de l’hort del col·legi,  que s’extenia per darrera d’unes cases de la Rambla, per a obrir el carrer de la Unió (1836-1837). Aquest carrer empalmava el carrer del Marquès de Barberà amb la Rambla, tot travessant l’antic convent de les Penedides, el carrer de les Tàpies –abans Penedides- , l’hort del col·legi i les cases de la Rambla.

Entre 1838 i 1841 els terrenys de l’antic col·legi van ser ocupats per la societat La Barcelonesa, SA, més tard convertida en La Maquinista Terrestre i Marítima, hereva de la històrica fàbrica Bonaplata, que havia estat incendiada el 6 d’agost de 1835 pels mateixos treballadors.  El temple s’havia enderrocat i només quedava dempeus la part del convent.

Gran Fonda Oriente 1842

Un italià amb molta visió, Franco Durio, veient la immillorable situació del convent,  deuria adquirí l’espai  i hi va instal·lar la luxosa Gran Fonda Oriente , inaugurada el 1842. Al pati de l’antic claustre s’hi va instal·lar el servei de les Diligencias del Oriente de España, que feien trajectes llargs, entre els qual hi havia el de Madrid.

Actualment subsisteixen,  encara que molt modificats, el claustre i part del refetor, que formen part del menjador de l’Hotel Orient, gràcies a la remodelació de l’edifici, projectada el 1881, pel mestre d’obres Eduard Fontseré i Mestres. A la planta baixa hi ha el cafè amb un gran saló de festes, el Salón Condal, que més endavant es va dir Salón Royal o Salón Dorado,   que en realitat és el pati dels claustre de l’antic col·legi. El saló es cobrí amb un sostre de vidre i es decorà amb escultures de famosos artistes, com Enric Clarasó i Rafael Atché.

Antics nínxols dels franciscans al soterrani de l'hotel

Galeria subterrània a l'antic col·legi de Sant Bonaventura

Al soterrani de l’hotel encara es conserven el celler amb part de la cisterna i la cripta, amb unes pintures murals i els nínxols on s’enterraven els religiosos, i també hi ha dues galeries o túnels. El que fou director de l’hotel, Francisco Martínez, ens diu com curiosament “potser l’Hotel Oriente és l’únic hotel del món que té catacumbes”.

Menjador de l'Hotel a l'antic clausre

Sopar institucional

Per aquest pioner de l’hosteleria de Barcelona han passat personatges com Julián Garraye, Franz Liszt, Ferdinand de Lesseps, Manolo Hugué, Mary Pickford, Errol Flynn, Caruso,  Maria Callas, Renata Tebaldi, Carlos Gardel i tants altres. També s’hi hostatjà Hans Chistian Andersen que va ser testimoni de la gran inundació que negà la Rambla el 14 i el 15 de setembre de 1862, després de desbordar-se la riera d’en Malla a l’actual inici de la Rambla de Catalunya. Quan es van enderrocar la muralla  i les torres de Canaletes que,  a més de funció de defensa, contenien les aigües de les rieres que tot baixant de Collserola, passaven pel pla de Barcelona, no es van prendre les mesures  que desviessin els cabals de les rieres.

Torres de Canaletes que tancaven la Rambla abans d'enderrocar la muralla

Bibliografia

Per a aquests escrits sobre Els Convents de Raval m’he documentat, principalment en

FIGUEROLA ROTGER, PERE JORDI i MARTÍ BONET, JOSEP M. La Rambla i els seus convents 1995 Arxiu Diocesà de Barcelona

CIRICI PELLICER, ALEXANDRE. Barcelona pam a pam  1971 Editorial Teide

AMADES, JOAN. Històries i llegendes de Barcelona, passejada pels carrers de la Ciutat Vella 1984 Edicions 62

PELLICER, LLUÍS. Diverses obres.

Gran Enciclopèdia Catalana

ROSÀS, JOAN. Seminari sobre Els convents del Raval 2001