Els convents del Raval VII

El convent de les Egipcíaques i el convent de les Penedides

Maria Egipcíaca

Maria d’Egipte o Maria Egipcíaca, Egipte cap a 345-Palestina 421, de primer va viure a Alexandria, on sembla que va exercir la prostitució, després,  en un viatge a Palestina,  va experimentar una extraordinària transformació i va iniciar una vida solitària al desert durant 47 anys. El seu sepulcre a Palestina ja era molt visitat el segle VI. La seva pintoresca llegenda: mala vida, conversió, solitud, la va fer molt popular. Va ser venerada com a santa.

El convent de les Egipcíaques estava al actual carrer del mateix nom, davant per davant   de l’Hospital, on ara hi ha la seu del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

El convent de les Egipcíaques

Convent i carrer de les Egipcíaques, actual seu  CSIC

El 1617 el Consell de Cent sembla que va autoritzar la carmelita calçada Margarita de Plaza, o Plasa, a tancar el carrer de Picalquers i fer-hi un col·legi monestir de donzelles recollides. Les carmelites calçades eren davant mateix de les Egipcíaques,  separades només pel carrer de l’Hospital. Sembla que el convent de les carmelites calçades es va fundar després de les Egipcíaques, també hi ha divergències sobre si Margarita de Plaza era carmelita calçada o descalça. Per altra banda, l’historiador i erudit, Joan Rosàs, creu  que eren les Egipcíaques les que van tancar el carrer de Picalquers  per a fundar el seu convent.

Sembla, tot són suposicions, que des del 1410 ja hi havia un centre assistencial molt particular que se’n deia Casa de les Egipcíaques o Monestir de les donzelles destinat a la reclusió de dones de moral dubtosa sota la devoció de Maria Egipcíaca. Casualment, o no, aquest local havia estat abans La Galera, una presó de dones que després va anar a parar al carrer de l’Hospital, per això, del carrer de les Egipcíaques també se n’havia dit, antigament, carrer de la Galera.

El  1670, les autoritats van acordar obrir un lloc destinat a dones de dubtosa reputació amb intenció de penedir-se. L’anterior establiment , conegut com Nostra Senyora de la Victòria, s’havia clausurat perquè la comunitat va ser víctima de l’epidèmia de pesta.

Per Setmana Santa i altres festivitats religioses, es recollien les prostitutes i les portaven a les Egipcíaques i algunes s’hi quedaven i prenien hàbit, moltes feien vots, encara que alguns els hi eren prohibits per la seva condició de dones que no eren verges.

El convent va esdevenir petit i el Consell de la Ciutat va comprar, el 1688 un terrenys al carrer de Sant Pau amb la finalitat d’aixecar una casa més gran, el 1699 es van poder  traslladar tot i que la construcció encara no s’havia acabat. Deuria ser el Convent de les Penedides? La data coincideix i el lloc sembla que també.

Carrer de les Penedides en l'actualitat

Les Penedides eren monges agustines, segurament terciàries que també recollien les prostitutes que es penedien i es dedicaven a l’oració i a la penitència. Al carrer de Sant Pau, el 1742, hi havia,  de feia temps,  el temple del convent. Llavors també hi havia la seu de la congregació de l’Esperança. A l’Esperança es va fundar la Casa del Retiro per acollir i protegir dones que renunciessin a la prostitució per a fer vida espiritual, encara que sense vots, eren les hermanes del retiro i la gent en deia la congregació del pecat mortal.  En el convent de les Penedides hi havia un Sant Crist, no gaire gran, que en deien el Sant Crist de les esgarriades.

El convent va passar una època de prosperitat però va quedar molt malparat a causa de la Guerra del Francès, que va afectar força la vida de la comunitat.

A causa de l’exclaustració de 1835 les monges van ser expulsades i  l’edifici va ser enderrocat el 1837 afectat per les obres d’obertura del carrer de la Unió.

L’autoritat ja hem vist que recloïa les prostitutes als convents de les Egipcíaques o al de les Penedides durant les festivitats religioses. Moltes dones que treballaven als bordells miraven les processons des dels balcons i eren observades amb mirades inquisidores per part dels feligresos. En senyal de protesta, conten que, en un bordell del Barri de Ribera, el bordell de la Carassa, les prostitutes es van orinar quan passava la custòdia de la processó del Corpus i les autoritats van tancar aquestes dones a les Egipcíaques. En moltes ocasions aquestes dones, que semblen tan agressives, trobaven en la vida del convent el suport i l’ajut de les antigues col·legues de professió i també un lloc tranquil i de vida reposada i , sovint també,  una compensació econòmica. Les monges oferien un sou diari, amb diners que treien dels lloguers d’uns molins, a aquelles dones que, durant uns dies,  deixessin l’ofici i estiguessin recloses i fessin vida d’oració. Moltes dones, quan veien com era  la vida al convent, s’hi trobaven més bé que al bordell i decidien quedar-s’hi.

A part de les dones que anaven a parar al convent perquè l’autoritat les hi duia també n’hi havia que hi haguessin anat voluntàriament, però no sempre era fàcil.  En aquelles èpoques també hi havia  màfies que les obligaven  a quedar-se  i les tenien molt vigilades i amenaçades per un motiu o per un altre,  i no les deixaven sortir soles al carrer, sempre havien d’anar acompanyades de la governanta de la casa.

La Carassa en el carrer on hi havia el bordell

En el seminari sobre els convents del raval l’historiador Joan Rosàs  va explicar que, quan hi havia una processó, moltes d’aquestes noies baixaven al carrer a veure-la, això no els ho podien prohibir, i quan passaven el grup de les Penedides o de les Egipcíaques, que ja estaven al cas  quan es trobaven prop  dels bordells, els feien lloc a la filera, les noies que volien deixar la prostitució s’hi posaven amb discreció i silenci, seguien devotament  com totes les altres i entraven al convent amb la processó i,  en aquest cas, els matons dels bordells no hi podien fer res, elles ja eren al convent  i, un cop dintre,ells  no s’hi podien oposar.