Els convents del Raval VIII

Els Servites del Bonsuccés

Plaça de Bonsuccés segle XIX

Plaça del Bonsuccés ara

Els Servites van arribar a Barcelona el 1576 i es van instal·lar a Sant Bertran de Montjuïc, que feia poc havien deixat els Mínims de Sant Francesc de Paula. El 1582 van anar a Santa Madrona, també a Montjuïc però no tan a la vora de la costa. Per alguna causa, sembla que el 1618  van ser expulsats de Barcelona però van tornar  el 1625 i, amb l’ajut de la Ciutat, l’any següent, van començar a construir la nova església, que es va consagrar el 1636. El nou convent ocupava l’espai que va del carrer de les Ramalleres al carrer de les Sitges a la plaça del Bonsuccés. D’aquest convent, que era d’estil barroc, ens n’ha arribat l’edifici de cinc plantes, coronat amb una galeria d’arcs de mig punt .  L’element més notable de l’edifici és la porta (1690), obra del mallorquí Miquel Perelló, que es conserva amb molt bon estat.  La signatura de l’escultura es veu molt bé al damunt de la llinda. L’edifici ara és la seu del  Consell de Districte de Ciutat Vella i, des del 1952, havia servit de seu de l’antic districte cinquè.

Portalada del convent

Llinda de la portalada

El 1230, segons la tradició, set mercaders florentins, que ja vivien en perfecció cristiana en les seves famílies,  van abandonar  activitats  i famílies  per a retirar-se a fer penitència i a viure de la pobresa i l’abstinència. Van deixar Florència i es van instal·lar en una caseta a la localitat de Cafaggio primer,  i després al Monte Senario. Van fundar l’orde dels Servents de Maria, i la seva patrona, ja des del primer moment, va ser la Mare de Déu dels Dolors. Tots es van confessar, segons la  llegenda, enamorats de la Mare de Déu. Dos eren casats, dos eren vidus i tres eren solters, abans havien arreglat les coses perquè les famílies poguessin continuar vivint com fins llavors i van obtenir l’aprovació del bisbe per a una nova classe de vida. Aviat s’hi van afegir més persones que volien  seguir el seu exemple i,  tots junts, formar una comunitat. De primer no hi estaven d’acord però el bisbe de Florència els va convèncer perquè  fessin  una comunitat religiosa amb una regla tot creant un nou orde religiós. Això passava, segons la tradició,  cap al 1240.

A partir de llavors l’orde va començar a créixer i van fundar-se noves comunitats arreu de la Toscana. Es va aprovar l’orde encara en vida dels fundadors. El 1310 va morir Alessio Falconieri, l’últim dels Set Sants Fundadors.

Els Servites o Servents de Maria continuaven creixent i es van estendre per tot Europa però la reforma luterana n’afectà l’evolució i molts convents a Alemanya van ser suprimits.

A Barcelona van ser molt populars, la seva espiritualitat es basava, com a tot l’orde, en el servei i la devoció a la Mare de Déu, sobre tot a la Mare de Déu dels Dolors.

No tenien una activitat específica o un camp concret d’actuació i feien  tasques d’acolliment i assistència, espacialment als més necessitats;   apostolat, sobre tot missioner i tasques d’estudi.

Van construir unes casetes al carrer de les Sitges, que les tenien llogades,  amb la finalitat d’obtenir uns ingressos i també per a protegir l’hort, ja vam veure que era una pràctica comuna a molts convents. Aquestes casetes dels Servites són de les primeres construccions del carrer de les Sitges. Algunes, encara que molt reformades, han arribat a nosaltres. En una hi ha el  local L’Ovella negra, en una altra em sembla que una mena de cocteleria  i a  la del mig no recordo què hi ha. Entrant al carrer de  les Sitges, per la plaça del Bonsuccés, a mà esquerra, després d’un bar que fa cantonada, les podem distingir perfectament perquè, actualment, són les més antigues del carrer.

La comunitat va desaparèixer amb la desamortització i el convent es va  fer servir de caserna.

Durant la guerra civil, una atacs de l’aviació alemanya i de l’aviació  italiana van destruir part de l’antic convent, per la banda del carrer de les Ramalleres. Els atacs anaven dirigits al veí edifici de l’Energia Elèctrica de Catalunya, que després va ser Fecsa, el qual  estava en l’espai on ara hi ha la facultat de Geografia i Història del Raval de la Universitat de Barcelona. Objectiu de les bombes feixistes era clar: deixar Barcelona a les fosques i tractava de paralitzar el teixit industrial i productiu de la ciutat.

Entrant pel carrer de les Ramalleres a mà dreta, just darrera de l’edifici de la seu del districte, hi ha la plaça de Vicenç Martorell, urbanitzada cap als anys cinquantes.  Segons moltes fonts, aquesta plaça està situada, poc o molt, on havia estat el claustre del convent i l’historiador Joan Rosàs ens va dir que en  algunes de les moltes  trapes metàl·liques de la plaça hi ha accés,  encara ara,  al fossar on enterraven els religiosos. Jo m’hi he passejat,  més d’una vegada,  i he vist trapes clarament de Parcs i Jardins o bé d’altres subministres  però n’hi ha algunes de més grans i sense cap indicació que podrien ser perfectament  els accessos a l’antic cementiri dels Servites del Bonsuccés.

Església del convent del Servites del Bonsuccés 1900

Bibliografia:

ANDRÉS AVELINO PI Y ARIMON.

CAYETANO BARRAQUER. Las casas de religiosos en Cataluña, Barcelona 1906

JOAN ROSÀS. Seminari sobre Els convents del Raval.